PorMarc Escoda
El passat 5 d’abril s’han complert dos anys des de que es va aprovar el RD 235/2013, pel que s’instaurava l’obligatorietat de certificar energèticament els edificis existents en cas de venda, lloguer, o bé els que estiguéssin ocupats per administracions públiques. Passat aquest temps, i amb la perspectiva d’haver fet més de 30 certificacions energètiques al nostre estudi, creiem que pot ser interessant fer un petit balanç dels resultats obtinguts al llarg d’aquests dos anys. I si bé el nombre total de certificacions energètiques no és significatiu respecte del total d’edificis existents, ni tan sols dels que han sigut sotmesos a aquesta, sí que creiem que les dades obtingudes ens permeten fer una radiografia força acurada sobre l’estat del nostre parc edificat, i sobretot, de les possibilitats de millora pel que fa a l’eficiència energètica i l’estalvi d’energia que hi ha.
PorMarc Escoda
Fa alguns dies, en el primer ‘post’ que vaig penjar a la pàgina de Facebook de l’estudi (en teniu l’enllaç aquí) parlava de la rehabilitació d’un bloc d’habitatges a Madrid que ha estat recentment executada, passant de tenir una qualificació energètica ‘G’ a una ‘A’. Més enllà d’etiquetes que se li puguin penjar, a aquest o a d’altres edificis, avui vull anar més enllà i fer una aproximació més pràctica al que significa, en termes econòmics, una qualificació energètica més o menys favorable. En aquest mateix article, se’ns donen algunes pistes: una rehabilitació energètica tipus pot costar entre 12 i 15.000 € per habitatge, redueix, en aquest cas, fins a un 92%, les emissions de CO2, i es pot amortitzar en un termini mitjà de 16 anys. Ens podem creure, aquestes xifres? I si són certes, s’arriba a amortitzar realment la inversió?