Plea 2015: cap a una arquitectura veritablement eficient
Del 9 a l’11 del passat mes de setembre es va celebrar a Bolonya la conferència PLEA 2015 (Passive and Low Energy Architecture), a la qual va assistir el nostre company Sergi Aguacil, Enginyer i Arquitecte de l’equip, per presentar, juntament amb dos investigadors més del ‘Laboratory of Architecture and Sustainable Technologies’ (LAST), que és …
Del 9 a l’11 del passat mes de setembre es va celebrar a Bolonya la conferència PLEA 2015 (Passive and Low Energy Architecture), a la qual va assistir el nostre company Sergi Aguacil, Enginyer i Arquitecte de l’equip, per presentar, juntament amb dos investigadors més del ‘Laboratory of Architecture and Sustainable Technologies’ (LAST), que és un dels departaments de l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne (EPFL), on està desenvolupant la seva tesis doctoral i col·laborant en diversos programes d’investigació relacionats amb l’arquitectura Sostenible des de fa ja més d’un any.
Concretament, s’hi ha presentat una ponència, redactada per aquest equip, on s’hi estudia la viabilitat d’implantar sistemes integrats d’energia fotovoltaica (BIPV, Building Integrated Photovoltaic Systems, en anglès) en la renovació i rehabilitació d’edificis i teixits urbans, prenent com a exemple un cas d’estudi d’un edifici d’habitatges de Neuchâtel (Suïssa).
A continuació us oferim un resum de l’article presentat; si us interessa llegir-lo sencer (en anglès), el podeu descarregar aquí.
Context. Antecedents
Les diferents directives impulsades per la UE i la resta de països d’Europa, Amèrica del Nord i Austràlia relatives a l’eficiència energètica dels edificis són cada vegada més restrictives, i els diferents governs hi han respost aprovant objectius i estratègies encaminades a complir aquests objectius. Concretament, Suïssa va aprovar la seva ‘Estratègia Energètica 2050’ (SFOE; Swiss Federal Office of Energy, en podeu descarregar el document en aquest enllaç, que preveu, entre d’altres mesures, la instal·lació de sistemes fotovoltaics en els edificis existents, de manera que l’any 2050 es cobreixi amb aquestes instal·lacions una tercera part de la demanda total d’electricitat de tot el país.
Així, sorgeix la necessitat d’aplicar solucions de disseny integrat en l’àmbit de l’arquitectura i l’urbanisme, de manera que la instal·lació d’aquests sistemes de producció d’electricitat mitjançant plaques solars fotovoltaiques sigui una etapa més en el conjunt d’una estratègia global dins la regeneració i la rehabilitació dels edificis i teixits urbans.
Cas d’Estudi
El document presentat a la conferència PLEA, com ja hem comentat, es basa en un cas d’estudi real d’un edifici d’habitatges a la ciutat de Neuchâtel, construït durant la dècada dels 70, de quatre plantes d’alçada, i amb un total de 18 habitatges. L’edifici fou rehabilitat l’any 2013, connectant-lo a la xarxa urbana de calor (DH, District Heating), que cobreix la demanda d’aigua calenta sanitària i calefacció, però sense contemplar la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques, que el document presentat sí que preveu.
Es dibuixen tres escenaris per tal d’analitzar els costos i períodes de retorn de les inversions efectuades, tenint en compte un horitzó a 40 anys, que són:
– Escenari A: l’edifici en el seu estat original.
– Escenari B: edifici renovat – amb actuacion passives – d’acord amb les actuacions dutes a terme l’any 2013 corresponent a l’actuació minima per complir amb la normativa vigent SIA 380/1:2009 (millorant-ne l’aïllament de les façanes, sostre i obetures).
– Escenari C: edifici renovat com en l’escenari B, amb la incorporacio de la instal·lació BIPV – solar fotovoltaica – que cobreixin la totalitat de la coberta (360 m²), essent el nou material d’acabat.
Un cop analitzades les actuacions que cal portar a terme, i els estalvis aconseguits, veiem que, tot i que l’opció C té un sobrecost de 150.000 CHF (francs suïssos) respecte de l’opció B (amb un 63% de sobrecost), i encara que la legislació suïssa no contempla subvencions directes per a instal·lacions de potència superior a 30 kWp, un acord amb la companyia de subministrament elèctric permet la venda de l’energia elèctrica produïda al mateix preu de compra. Gràcies a això, el període de retorn de la inversió – de tota l’actuació de renovació, estratègies passives i actives – és molt inferior (16 anys en comptes dels 24 anys de l’opció B on només es contemplava una rehabilitació clàssica). El concepte de vendre l’energia a la xarxa, evita l’acumulació de l’energia en bateries, que ocuparien un espai que en rehabilitació d’edificis existents és difícil aconseguir, per tant ens permet d’utilitzar la xarxa elèctrica existent com a emmagatzematge d’energia.
Conclusions
En el camp de la rehabilitació dels edificis existents, podem aconseguir un 40% d’estalvi energètic respecte d’un edifici ‘convencional’, únicament implantant estratègies passives (renovació dels tancaments i millora de l’aïllament tèrmic de l’edifici), que es pot incrementar fins al 80% si, a més a més, apliquem solucions actives (produir la pròpia energia, ja sigui mitjançant plaques solars per a la producció d’aigua calenta, o la generació d’electricitat mitjançant instal·lacions fotovoltaiques, eòliques, etc.) i a més a més renovem les instal·lacions existents per d’altres molt més eficients.
Addicionalment, els beneficis obtinguts per la producció d’electricitat mitjançant l’anomenat BIPV són claus per assegurar un període de retorn de la inversió que sigui realment atractiu per als propietaris de l’edifici, fent que l’amortització del cost es produeixi en un termini molt mes curt, tenint en compte la vida útil dels sistemes i instal·lacions de nova implantació, que es calcula al voltant dels 30 anys.
Barcelona/ Lausanne, octubre 2015
Sergi Aguacil
Arquitecte