Rehabilitació energètica: com els hi donem valor afegit als edificis existents
Estem duent a terme una actuació de rehabilitació integral de la coberta d’un edifici d’habitatges situat al barri de la Bonanova de Barcelona. La idea inicial de la propietat era la rehabilitació de la coberta, refent la impermeabilització, ja que es mantenia encara la coberta original de l’edifici (que va ser construït fa 70 anys), …
Estem duent a terme una actuació de rehabilitació integral de la coberta d’un edifici d’habitatges situat al barri de la Bonanova de Barcelona. La idea inicial de la propietat era la rehabilitació de la coberta, refent la impermeabilització, ja que es mantenia encara la coberta original de l’edifici (que va ser construït fa 70 anys), i havien començat a sorgir problemes de filtracions d’aigua a l’habitatge situat a la darrera planta.
Per tal de millorar l’eficiència energètica de l’edifici, es va plantejar a la propietat la possibilitat d’aprofitar l’actuació per, no únicament impermeabilitzar la coberta, sinó per aprofitar també l’ocasió per aplicar aïllament tèrmic, i millorar l’eficiència energètica de l’habitatge situat just per sota. A més a més, l’aplicació d’aïllament tèrmic, combinada amb la instal.lació de plaques solars per a la producció d’aigua calenta sanitària, i la substitució de la caldera per una de condensació (molt més eficient), permetia aconseguir estalvis importants, en passar d’un coeficient de transmitància tèrmica de la coberta (valor que mesura la pèrdua d’escalfor a través de l’element constructiu) de 2’44 a 0’43 (projectant 6 cm d’aïllament tèrmic).
En concret, i després dels càlculs efectuats, vam observar que la demanda de calefacció global de l’habitatge de la planta superior disminuïa en un 33%, i la demanda de refrigeració durant els mesos d’estiu, un 10%. Així, d’una despesa anual per a calefacció i refrigeració de 3.971 € passem a una despesa anual de 2.082 € (gairebé la meitat). El sobrecost que representa aïllar tèrmicament la coberta, substituir la caldera i col.locar les plaques solars, es pot amortitzar en un termini de 12 anys, que creiem raonable, ja que les intervencions a la part massissa de l’envolvent de l’edifici podem considerar que tenen una vida útil mínima de 50 anys, i les que es refereixen a les instal.lacions d’uns 15 anys, pel cap baix.
Operacions com les que acabem de descriure són molt interessants de dur a terme juntament amb altres intervencions de rehabilitació a l’edifici, com és el cas que ens ocupa (impermeabilitzar una coberta existent que s’havia quedat obsoleta). És aleshores quan podem amortitzar més ràpidament la intervenció, ja que d’alguna manera ‘compartim despeses’, i aprofitem l’avinentesa d’altres intervencions previstes, proporcionant un confort i unes condicions d’habitabilitat molt superiors a les existents prèviament, aconseguint estalvis d’energia i emissions de CO2 significatius, i donant alhora valor afegit a l’edifici.
Marc Escoda i Estelrich. Arquitecte
Octubre 2014