CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA DELS EDIFICIS EXISTENTS: BALANÇ DESPRÉS DE DOS ANYS

El passat 5 d’abril s’han complert dos anys des de que es va aprovar el RD 235/2013, pel que s’instaurava l’obligatorietat de certificar energèticament els edificis existents en cas de venda, lloguer, o bé els que estiguéssin ocupats per administracions públiques. Passat aquest temps, i amb la perspectiva d’haver fet més de 30 certificacions energètiques al nostre estudi, creiem que pot ser interessant fer un petit balanç dels resultats obtinguts al llarg d’aquests dos anys. I si bé el nombre total de certificacions energètiques no és significatiu respecte del total d’edificis existents, ni tan sols dels que han sigut sotmesos a aquesta, sí que creiem que les dades obtingudes ens permeten fer una radiografia força acurada sobre l’estat del nostre parc edificat, i sobretot, de les possibilitats de millora pel que fa a l’eficiència energètica i l’estalvi d’energia que hi ha.

Dades generals

 A MARQuitectura hem realitzat certificacions energètiques de 4 tipus diferents d’edificis: blocs d’habitatges sencers, habitatges unifamiliars, habitatges individuals i locals comercials en blocs d’habitatges. La majoria de certificacions (61%) corresponen a habitatges individuals en blocs d’habitatges, tot i que també hi ha un nombre significatiu de blocs d’habitatges sencers (14%), que ens permeten tenir una visió més global sobre la realitat del parc edificat.

Blog_2015 04 04 Certificació Energètica_Gràfic 01

Pel que fa a l’emplaçament dels edificis, habitatges i locals comercials certificats, la immensa majoria es troben a la ciutat de Barcelona (57%) o a la seva Àrea Metropolitana (36%). Únicament hem efectuat la certificació de dos habitatges fora d’aquest àmbit, un situat a la provínica de Barcelona, i l’altre a les comarques lleidatanes; i en ambdós casos s’ha tractat de dos habitatges unifamiliars aïllats.

Blog_2015 04 04 Certificació Energètica_Gràfic 02

Com a última dada interessant, pel que fa a les de tipus general, destaquem l’època en que van ser construïts els edificis que hem certificat. Veiem que gairebé la totalitat són anteriors a l’any 1979, en que es va aprovar a nivell estatal la primera normativa sobre l’aïllament tèrmic dels edificis (NBE-CT 79), i que a la pràctica suposava la implantació d’aquesta mesura al sector de la construcció. Únicament hem fet la certificació d’un habitatge construït entre 1979 i 2006 (any en que es va aprovar el Codi Tècnic de l’Edificació), i un altre construït amb posterioritat a la darrera revisió d’aquest, que incorporava exigències encara més estrictes pel que fa a l’aïllament tèrmic.

Blog_2015 04 04 Certificació Energètica_Gràfic 03

Resultats de les Certificacions

 A continuació presentem els resultats de les certificacions obtinguts, pel que fa als tres paràmetres que hem considerat més rellevants: emissions de CO2, demanda d’energia primària i demanda de calefacció. No hem analitzat les qualificacions obtingudes pel que fa a la demanda de refrigeració ja que, en gairebé tots els casos, tenen una incidència molt poc rellevant pel que fa als resultats globals. Presentem les dades únicament tenint en compte la lletra obtinguda i no el valor total (kg CO2/ m²· any, pel que fa a les emissions de CO2; i kWh/ m²· any, pel que fa a la demanda d’energia primària total i a la demanda de calefacció), ja que els valors poden variar depenent de la zona climàtica en que es situi l’edifici. També creiem que el fet de presentar la lletra obtinguda permet visualitzar més ràpidament els resultats, ja que no pretenem estendre’ns excessivament en anàlisis molt profundes, sinó únicament tenir una visió global sobre l’estat del nostre parc edificat, i els marges de millora que té.

Emissions CO2

Blog_2015 04 04 Certificació Energètica_Gràfic 04

Gairebé el 90% dels edificis, habitatges o locals analitzats tenen una qualificació energètica d’entre les tres pitjors (E, F o G), i concretament, un terç del total, la lletra G.

Demanda Energia Primària

Blog_2015 04 04 Certificació Energètica_Gràfic 05

Aquí repetim la tendència del gràfic anterior, fins i tot de manera més acusada: no hi ha cap qualificació entre les tres millors, i gairebé la meitat dels edificis, habitatges o locals analitzats tenen una lletra G.

Demanda Calefacció

Blog_2015 04 04 Certificació Energètica_Gràfic 06

Veiem que els resultats segueixen el que hem vist als dos gràfics anteriors, molt similars, en aquest cas, als resultats obtinguts pel que fa a les emissions de CO2.

Mesures de Millora

 En tots els casos, i no únicament pel fet que el procediment de certificació ho exigeixi, sinó especialment per al coneixement dels diferents propietaris de les entitats certificades, s’han plantejat opcions de millora. Aquestes s’han estudiat de manera específica per a cadascun dels casos, plantejant situacions realistes, i s’han centrat en els tres àmbits que s’esmenten a continuació:

–        Millora de l’aïllament tèrmic de la part massissa dels tancaments:

  • Aïllament per l’exterior de l’edifici quan es tracta d’un edifici sencer o d’un habitatge unifamiliar aïllat, que no planteja especificitats pel que fa a la imatge exterior (element protegit patrimonialment, etc.)
  • Aïllament per l’interior de l’edifici en els casos en que l’anterior opció no era vàlida.
  • Aïllament de la coberta en edificis sencers, habitatges unifamiliars o bé habitatges individuals en bloc d’habitatges, situats a la darrera planta.
  • Aïllament de la solera de planta baixa en edificis sencers, habitatges unifamiliars o bé locals comercials situats en planta baixa.

–        Substitució de les finestres per d’altres amb fusteries amb trencament de pont tèrmic i vidres dobles amb baixa emissivitat.

–        Substitució de les instal·lacions:

  • Instal·lació de calderes de condensació en habitatges amb instal·lació existent de gas natural.
  • Instal·lació de sistemes d’aerotèrmia en habitatges sense instal·lació existent de gas natural, o bé en locals comercials.
  • Instal·lació de calderes alimentades amb biomassa en habitatges unifamiliars aïllats.
  • Instal·lació de plaques solars tèrmiques per cobrir un percentatge de la demanda d’ACS i calefacció, segons cada cas.

Un cop plantejades les mesures de millora esmentades, veiem a continuació quins són els resultats obtinguts pel que fa als tres mateixos paràmetres que hem analitzat abans:

Emissions CO2

Blog_2015 04 04 Certificació Energètica_Gràfic 07

Veiem que el salt obtingut en relació al gràfic anterior d’emissions de CO2 és força significatiu: hem passat de tenir més de la meitat de les entitats analitzades amb una qualificació d’entre les tres pitjors, a tenir-ne més de la meitat entre les tres millors. També han desaparegut les entitats amb una lletra G, i només un 21% tenen una qualificació entre les 3 pitjors (E, F o G).

Demanda Energia Primària

Blog_2015 04 04 Certificació Energètica_Gràfic 08

La millora, en aquest cas, també és proporcionalment comparable a la del paràmetre anterior. Cal fer notar que, en el cas de la demanda d’energia primària, el punt de partida era molt més desfavorable: hem passat de no tenir cap entitat amb una qualificació d’entre les tres millors, i gairebé la meitat d’elles amb la lletra G, a un 25% amb una qualificació A, B o C, i havent reduït d’un 47% a un 18% les que tenen una lletra G.

Demanda Calefacció

Blog_2015 04 04 Certificació Energètica_Gràfic 09

En aquest gràfic veiem que, tant el punt de partida com els resultats finals després de l’aplicació de les mesures de millora són força iguals als del primer paràmetre analitzat (emissions CO2). Concretament, ara tenim més de la metitat de les entitats analitzades amb una qualificació d’entre les tres millors, i únicament un 21% amb una lletra E, F o G (havent eliminat també les que tenen aquesta última qualificació, com ja ens ha passat amb les emissions de CO2).

Finalment, i abans de passar a les conclusions, volem mostrar tres gràfics que indiquen el percentatge de disminució dels tres paràmetres estudiats. Creiem que, més enllà de la lletra que se li pugui adjudicar a cadascun dels edificis, habitatges i locals analitzats, el percentatge de reducció de cadascun dels paràmetres ens pot donar una orientació sobre el potencial d’estalvi que tenen totes les entitats.

Emissions CO2

Blog_2015 04 04 Certificació Energètica_Gràfic 10

Les dades del gràfic són, creiem, prou significatives: gairebé dos terços de les entitats analitzades (concretament un 64%) disminueixen les emissions de CO2 en un percentatge superior al 60%.

Demanda Energia Primària

Blog_2015 04 04 Certificació Energètica_Gràfic 11

Els resultats, també en aquest cas, són significatius, tot i no ser tan espectaculars com en el gràfic anterior (en l’apartat final de conclusions intentarem donar algunes respostes a aquest fet). Tot i així, més de la meitat de les entitats estudiades redueixen la demanda d’energia primària en més d’un 40% (un valor que creiem prou important), i concretament, més d’un terç d’elles tenen una reducció superior al 60%.

Demanda Calefacció

Blog_2015 04 04 Certificació Energètica_Gràfic 12

Un altre cop ens movem en percentatges de reducció, en aquest cas de la demanda de calefacció, que podem qualificar de molt significatius: més de la meitat de les entitats analitzades (concretament el 54%) tenen una reducció de la demanda superior al 60%. I en les ¾ parts dels casos, la reducció és superior al 40%, percentatge prou important com per plantejar actuacions al parc edificat que tinguin períodes de retorn assumibles.

Conclusions

 Hem dit a l’inici d’aquest escrit que els resultats obtinguts no pretenem que siguin una fotografia exacta del nostre parc edificat, però sí que creiem que reflecteixen una aproximació prou acurada, tot i que parcial, com per treure’n algunes conclusions. En tot cas, aquí teniu un document de l’ICAEN (Institut Català de l’Energia) de la Generalitat de Catalunya, amb les dades de les primeres 100.000 certificacions efectuades a Catalunya, fins a l’octubre de 2013, que és força més exhaustiu.

En primer lloc, i no és cap novetat, cal prendre en consideració el punt de partida: un percentatge significatiu dels edificis existents van ser construïts abans de l’any 1979, en que, com ja hem dit, va entrar en vigor la primera normativa d’obligat compliment referent a l’aïllament tèrmic dels edificis (NBE-CT 79). No obstant, els valors d’aïllament tèrmic que establia aquesta normativa (encara que matisats a l’alça pel que fa a Catalunya amb l’entrada en vigor de l’NRE-AT 87), eren molt poc exigents. No va ser fins a l’entrada en vigor del CTE l’any 2006, i la seva primera revisió general fa un parell d’anys, que els valors d’aïllament tèrmic exigits als edificis han sigut prou importants. Per tant, ens trobem, en línies generals, amb un parc edificat que és un autèntic malbaratador d’energia, i que  presenta demandes d’energia primària (energia que es genera al lloc de producció) i de calefacció molt elevades.

Per tant, en general, el potencial de millora dels edificis existents és prou elevat. I aquest és precisament un punt que presenta molts atractius des de tots els àmbits: des del punt de vista dels professionals de l’arquitectura i les instal·lacions, és una bossa prou important de feina per als futurs anys, en un moment en que l’obra nova es troba pràcticament aturada, o en tot cas, amb una activitat molt baixa. Des del punt de vista dels usuaris i propietaris dels edificis, permet plantejar actuacions de rehabilitació amb períodes de retorn assumibles dintre de la vida útil dels edificis. I pel que fa a les administracions públiques, és un camp on hi ha grans potencials d’actuació de cara a complir amb les exigències de reducció de CO2 i de dependència dels combustibles fòssils que, cada vegada més, s’estan plantejant a escala europea i mundial. En aquest sentit, convé recordar que es calcula que, en l’àmbit de la UE, el 40% de l’energia consumida prové de l’ús dels edificis, i que per tant, la seva incidència en les emissions de CO2  i el consum d’energia total no és gens menyspreable. Ni tampoc els seus potencials d’estalvi.

En els tres darrers gràfics hem pogut veure que, efectivament, els potencials de reducció d’emissions de CO2 i de demanda energètica (tant a nivell global com l’específica per a la calefacció) són prou importants. Hem apuntat amb anterioritat que, les mesures de millora plantejades en els casos estudiats s’han orientat, bàsicament, a la millora de l’aïllament tèrmic i les finestres dels edificis, i a la substitució de les instal·lacions per d’altres de més eficients. Totes tres actuacions incideixen directament en la reducció de les emissions de CO2, mentre que únicament les dues primeres tenen incidència en la reducció de la demanda d’energia ,tant a nivell global com de calefacció. Aquest fet explicaria que, en els gràfics que hem mostrat, els resultats més espectaculars que hem obtingut han sigut sempre els referents a la reducció d’emissions, essent els guanys en els altres dos paràmetres lleugerament inferiors, per bé que també prou importants.

En resum, i com a conclusió final, és evident que el futur de l’arquitectura, a banda de construir edificis que entrin dins la categoria NZEB (Near Zero Energy Building, edificis amb consum d’energia gairebé nul), d’aplicació per a edificis de nova construcció a l’àmbit de la UE a partir del 2020 (2018 per a edificis públics), passa inexorablement per acometre una rehabilitació del nostre parc edificat amb criteris d’alta eficiència energètica i d’implantació a gran escala de les energies renovables. Només d’aquesta manera podrem garantir un entorn sostenible i respectuós ambientalment.

Sergi Aguacil Moreno. Enginyer Industrial, Arquitecte

Marc Escoda Estelrich. Arquitecte

www.marq-sostenible.com

Abril 2015

Referències

Ley 8/2013, de 26 de junio, de rehabilitación, regeneración y renovación urbanas.

Real Decreto 235/2013, de 5 de abril, por el que se aprueba el procedimiento básico para la certificación de la eficiencia energética de los edificios.

Real Decreto 47/2007, de 19 de enero. Procedimiento de Certificado de Eficiencia Energética. Exigencia derivada de la Directiva 2002/91/CE.

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. Documentos básicos. (2006).

AICIA – Grupo de Termotecnia de la Escuela Superior de Ingenieros Industriales de Sevilla, para el (2012) Escala de calificación energética para edificios existentes. Madrid: Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) y el Ministerio de Fomento.

Real Decreto 1027/2007. Reglamento Instalaciones Térmicas en los Edificios. Establece las condiciones que deben cumplir las instalaciones destinadas a atender la demanda de bienestar térmico e higiene a través de las instalaciones de calefacción, climatización y agua caliente sanitaria, para conseguir un uso racional de la energía.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *