Arquitectura sostenible: el cost de fer-la, i el de no fer-la…

Fa alguns dies, en el primer ‘post’ que vaig penjar a la pàgina de Facebook de l’estudi (en teniu l’enllaç aquí) parlava de la rehabilitació d’un bloc d’habitatges a Madrid que ha estat recentment executada, passant de tenir una qualificació energètica ‘G’ a una ‘A’. Més enllà d’etiquetes que se li puguin penjar, a aquest o a d’altres edificis, avui vull anar més enllà i fer una aproximació més pràctica al que significa, en termes econòmics, una qualificació energètica més o menys favorable. En aquest mateix article, se’ns donen algunes pistes: una rehabilitació energètica tipus pot costar entre 12 i 15.000 € per habitatge, redueix, en aquest cas, fins a un 92%, les emissions de CO₂, i es pot amortitzar en un termini mitjà de 16 anys. Ens podem creure, aquestes xifres? I si són certes, s’arriba a  amortitzar realment la inversió?

Si ens mirem amb una mica més de deteniment les xifres, i la normativa que regula la certificació energètica dels edificis existents, per al cas d’un habitatge situat a Madrid, ens fixa les següents demandes energètiques, en funció de la lletra que obté cada un dels pisos:

• Classe ‘A’. demanda energètica de calefacció inferior a 23,8 kWh/m²/any
• Classe ‘G’: demanda energètica de calefacció superior a 175,3 kWh/m²/any

Aplicat a un habitatge de 80 m², les demandes totals per any són:

• Classe ‘A’: demanda energètica de calefacció total inferior a 1.904 kWh/any
• Classe ‘G’: demanda energètica de calefacció total superior a 14.024 kWh/any

I si traduïm aquestes demandes a diners (que al cap i a la fi, és el llenguatge que entenem tots, i no únicament els arquitectes), els costos anuals mitjans de calefacció per un habitatge de 80 m² (tenint en compte, per exemple, que aquesta utilitzi l’electricitat com a combustible, que té un preu mitjà de 0.22 €/kWh), és de:

• Classe ‘A’: cost anual calefacció inferior a 419 €/any
• Classe ‘G’: cost anual calefacció superior a 3.085 €/any

És a dir, que pel cap baix, en un habitatge poc eficient podem gastar 8 vegades més en calefacció que en un de molt eficient. Vuit vegades! Sembla (i realment és) una barbaritat! Són creïbles aquests números?

No tenim massa informació, com s’ha comentat, dels costos reals de rehabilitar un habitatge existent, en un bloc de pisos. A priori, i si considerem que per aconseguir una classificació energètica ‘A’, que implica demandes energètiques molt reduïdes (l’estàndard ‘Passivhaus’, utilitzat des de fa més de 20 anys a Alemanya i ara estès per la resta d’Europa, implica, per exemple, una demanda de calefacció màxima de 15 kWh/m²/any; valors encara inferiors, però no massa allunyats, dels que hem indicat per a una qualificació ‘A’), cal actuar sobre la totalitat de l’envolvent de l’edifici (parts massisses i fusteries), així com a les instal.lacions (sistemes de renovació d’aire amb recuperadors de calor, electrodomèstics d’alta eficiència energètica, etc), el valor abans indicat d’entre 12 i 15.000 € s’intueïx clarament insuficient, essent un valor més realista com a mínim el doble d’aquest (30.000 € per a un habitatge de 80 m² implica una repercussió de 400 €/m²; certament, una rehabilitació de grau elevat, suficient per passar d’una ‘G’ a una ‘A’, no implicarà mai inversions inferiors a aquest import). Però sembla raonable pensar que podem aconseguir-ho no desviant-nos massa d’aquestes xifres.

Si ens creiem aquest cost de 30.000 €, i amb un estalvi anual de 2.600 €, la inversió, tot i així, s’amortitza en un termini de 12 anys. És raonable? Val la pena? La resposta està clara: sense cap mena de dubte, sí. La vida útil de les intervencions a la ‘pell’ de l’edifici (és a dir, a les parts massisses i fusteries de l’edifici) no es considera inferior als 30 anys; i en el cas de les instal.lacions, podem suposar una vida útil de 15 anys. Aquests valors, per exemple, són els que considera el programa CE3X, eina homologada per a la certificació energètica d’edificis existents, i per tant els podem considerar dotats d’un grau suficient de fiabilitat. Per tant, un període de retorn de 12 anys seria òptim, i encara més si considerem que, al llarg d’aquests 12 anys, el preu de l’energia no es mantindrà als 0,22 € kWh, sinó que segurament patirà increments considerables (l’increment durant els darrers 5 anys ha sigut del 35%, segons els estudis publicats). Més al nostre favor, doncs.

Però quin és el cost de no rehabilitar energèticament? Es pot quantificar? Quina repercussió tindran les tones i tones de CO₂ que emetrem, si no rehabilitem els nostres edificis? Quina és la petjada ecològica que tindran sobre els ecosistemes l’extracció de petroli o carbó amb el que generarem l’electricitat que ens satisfaci aquesta demanda dels nostres edificis, si no els rehabilitem energèticament? Quants residus nuclears que haurem d’emmagatzemar durant milers d’anys es generaran degut a la producció d’electricitat? Ens ho podem permetre?

Hi ha estudis sobre aquests temes, però no és l’objecte d’aquest post. Únicament pretenem que ho tinguem present tots plegats, a l’hora de decidir fer una arquitectura (i en general, un estil de vida) més respectuosa ambientalment, i més sostenible.

Marc Escoda i Estelrich. Arquitecte

Maig 2014.

• Category: Blog