SI EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC OPINÉS…

PorMarc Escoda

SI EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC OPINÉS…

Fa temps que tenia aquesta foto a la targeta SD de la càmera, esperant poder seure tranquil.lament una estona per redactar un post i comentar-la.

DSCN1659

La lona encara està penjada, i correspon a les obres de rehabilitació de l’edifici de ‘La Rotonda’ (també conegut com a Torre Andreu), situat a la cantonada del Passeig de Sant Gervasi amb l’Avinguda Tibidabo. Es tracta d’un edifici d’estil modernista, construït entre el 1906 i el 1918 per l’arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana, per encàrrec del Doctor Salvador Andreu (famós per les seves pastilles, i per haver sigut el gran promotor de la urbanització del Tibidabo). A la dècada del 1920, va ser ampliat pel també arquitecte modernista Enric Sagnier i Villavecchia . L’edifici ha tingut diversos usos al llarg dels anys, com a hotel, escola, i darrerament, com a centre sòciosanitari, però tot i estar inclòs en el ‘Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat de Barcelona’ amb nivell de protecció ‘B’ (el segon nivell més elevat), es trobava en un mal estat de conservació, fet que feia necessària i urgent una actuació de rehabilitació integral.

L’edifici va ser adquirit per la immobiliària Núñez i Navarro l’any 1999, que ha redactat un projecte que preveu enderrocar el 80% del volum edificat, i convertir la façana en un simple teló per a un edifici d’oficines, que sobrepassarà el volum edificat actualment, per sobre de l’alçada reguladora màxima, i incomplint les prescripcions del mateix catàleg de Patrimoni, les alçades reguladores que fixa el Pla General Metropolità, i els paràmetres de relació amb la resta d’edificis de l’entorn protegit de l’Avinguda del Tibidabo. L’obra, que es va iniciar fa uns tres anys, ha sigut possible per l’aprovació d’un Pla Urbanístic per part de l’Ajuntament de Barcelona, que gràcies a la pressió dels veïns i de l’Associació en defensa de l’edifici ‘La Rotonda’ el TSJC va anul.lar en una sentència del 27 de març d’aquest any. Aquesta sentència arriba quan, malauradament, ja s’ha produït l’enderroc de part de la façana, així com de la totalitat de l’ampliació que va dur a terme Enric Sagnier.

No és la intenció d’aquest post la de comentar el projecte de Núñez i Navarro (podeu visitar la web de l’associació per saber-ne més), sinó la de posar de manifest la profunda hipocresia que desprèn la lona que heu pogut veure a la primera fotografia (‘A Núñez i Navarro, més de 60 anys recuperant el patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat…’).

Tothom qui passi per davant de les obres i llegeixi el text que figura a la lona, hauria de coneìxer la història de la Casa Trinxet , una magnífica casa modernista obra de Josep Puig i Cadafalch, situada al carrer Còrsega (tocant a Balmes, on avui en dia hi ha això), adquirida per la mateixa immobiliària i enderrocada amb el vist-i-plau de l’aleshores alcalde Porcioles (un altre dia hauríem de parlar de tots els nyaps urbanístics que es van permetre a Barcelona durant el seu mandat), malgrat la forta oposició dels sectors culturals i intel.lectuals del país (aquí teniu un article publicat a La Vanguardia, un altre article aparegut a la revista ‘Quaderns’ del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya, i un article de Néstor Luján a la revista ‘Destino’)

O bé la de la Casa Golferichs, situada a la Gran Via cantonada amb Viladomat, obra de Joan Rubió i Bellver, que es pretenia convertir en un edifici d’habitatges, però que gràcies a la pressió veïnal, va poder ser salvada de l’excavadora (aquí teniu un excel.lent reportatge sobre aquest episodi de lluita de finals dels 70 que es va emetre fa alguns anys per TV3), tot i que ja s’havien iniciat algunes obres d’enderroc que van fer perdre per sempre més algunes parts de l’interior d’altíssim valor arquitectònic.

En el cas de la Casa Golferichs, sortosament es va poder recuperar l’edifici, tot i que mutilat en el seu interior, per a l’ús públic (essent actualment un dels Centres Cívics més dinàmics de l’Eixample). No pretenc discutir en aquest post sobre si La Rotonda ha de tenir un ús obert al barri (seria desitjable), o la seva conservació és compatible amb un ús privat; però el que sembla clar és que el manteniment del valor arquitectònic amb el projecte actual no és compatible, doncs redueix, com ja s’ha dit, la façana modernista a un simple ‘teló’, no tenint en compte cap de les prescripcions de conservació que indica el catàleg d’elements protegits de Barcelona. Si el patrimoni arquitectònic (Rotonda inclosa), pogués opinar, la lona de la fotografia faria temps que hauria cremat…

About the author

Marc Escoda administrator

Arquitecte. Interessat en l'arquitectura sostenible, la rehabilitació i l'eficiència energètica. M'interessen les 'smart cities', però encara més m'interessa que siguem tots plegats 'smart citizens', i això només s'aconsegueix garantint l'accés a una educació i una cultura a l'abast de tothom...

Deja un comentario